- Administració oberta
- Innovació
Tres sistemes d’IA de l’AOC, inclosos al Radar d’algorismes de serveis socials presentat al MWC 2024
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va tancar la segona edició del Congrés de Govern Digital, “El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques”, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC i el Consorci Localret, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, i que s’ha celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). A l’acte també hi ha participat el director gerent del Consorci AOC, Manel Sanromà, i la vicepresidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, Celia Argilés.
La consellera, que també és presidenta del Consorci AOC, ha aprofitat per felicitar als organitzadors i participants, i també ha destacat l’èxit de les dues edicions d’aquest congrés: “Aquest èxit demostra el compromís ferm de les administracions catalanes amb l’administració digital”, ha dit. Borràs ha posat en relleu la importància de la revolució digital per la quantitat d’eines que ofereix a l’administració per seguir avançant, “des del que és la política de les administracions fins a l’apreciació dels serveis públics, passant per la nostra pròpia reglamentació, i per l’oportunitat que ens brinda per concebre l’administració d’una forma diferent”.
La titular de Governació ha recordat que Catalunya, tot i ser un país petit en el sí d’Europa,“fa segles va ser capdavanter en la revolució industrial i avui hem de tenir el compromís de ser-ho en la revolució digital” perquè els ciutadans “ho demanen, volen ser actors directes d’aquesta vida pública”, i perquè el govern digital permetrà guanyar en eficiència i per tant, donar un millor servei al ciutadà. En aquest sentit, la consellera ha fet referència a l’estudi del Consorci AOC, el qual determina que el govern digital “ens permetrà oferir aquest millor servei d’una manera més econòmica, perquè per cada euro que s’inverteix en aquesta matèria, n’estalviem 15”.
A més de remarcar la utilitzat de les eines d’administració electrònica per a reduir costos, la consellera Borràs ha insistit en la necessitat d’incorporar-les en el dia a dia del funcionament de les administracions com un “camí cap a un nou model que tingui com objectiu l’eficiència i la sostenibilitat”. És en aquest punt quan Borràs ha recordat la voluntat del Govern de construir una administració “al servei del ciutadà, centrada en el ciutadà, antiburocràtica, efectiva, eficient, àgil, senzilla, oberta, transparent, personalitzada, proactiva, col·laboradora, participativa, confiable i propera”, i ha continuat dient que “això és possible gràcies a les eines que tenim al nostre abast i a la voluntat i decisió de fer-hi front. La consellera ha acabat recordant que “la nostra força és la nostra gent i la nostra capacitat de treball”.
Per la seva banda, Manel Sanromà ha posat en valor el treball conjunt de les administracions a l’hora de buscar fórmules per millorar l’atenció al ciutadà i ha constatat que a Catalunya “tenim força experiència en la col·laboració, aquí les administracions han agafat una dinàmica de treballar plegades”.
A la cloenda, la consellera, juntament amb Argilés, ha lliurat els diversos reconeixements d’Administració Oberta als 69 ajuntaments que han destacat en l’ús de les eines d’administració electrònica, als 14 consells comarcals que han acostat millor l’administració electrònica al territori, i, finalment, als 4 ajuntaments que han sigut els més productius i els que han fet més ús de les eines de l’AOC. Els guardonats han estat 15 municipis de menys de 1.000 habitants, 17 de 1.001 a 5.000 habitants, 14 de 5.001 a 20.000 habitants, 11 de 20.001 a 50.000 i 12 de més de 50.000 habitants.
L’objectiu del Congrés, enguany estructurat en quatre eixos temàtics (Govern Obert, Administració digit al, Empresa i Gestió intel·ligent del territori), és crear un espai d’intercanvi i de debat al voltant de les infraestructures que han de permetre una bona governança i una gestió pública eficient, mitjançant una administració oberta i innovadora que doni resposta a les demandes i expectatives de la societat. A més, el Congrés també vol fer valer el paper de les administracions organitzadores en la nova administració; posar en comú les experiències en marxa, els projectes en procés de llançament, les tecnologies aplicables i les oportunitats de col·laboració; establir canals permanents de comunicació i de transferència d’experiències i tecnologies entre els responsables públics, així com divulgar els continguts de les diferents sessions.
La segona edició d’aquest congrés biennal, organitzada per la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, el Consorci AOC i el Consorci Localret, i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, ha reunit més de 1.200 congressistes sota el lema “El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions públiques”.
Cita de referència
L’èxit de la primera edició del Congrés de Govern Digital, celebrada al 2015 al Palau de Congressos de Barcelona, va posar de relleu l’interès dels representants de les diferents administracions públiques de Catalunya, les principals empreses del sector i de professionals i experts a participar en un fòrum d’aquestes característiques i, per tant, la necessitat de convertir aquest congrés en una cita referent de debat i intercanvi de coneixement al voltant de la transformació digital de les administracions públiques.
Tant la important participació d’aquesta segona edició com l’alt interès que els 1.200 congressistes han mostrat per les diferents sessions, taules rodones i tallers que ha ofert el congrés al voltant dels quatre eixos temàtics proposats posen de manifest que aquest objectiu s’ha assolit: el Congrés de Govern Digital es consolida al calendari de congressos català com la cita de referència per al debat al voltant de les infraestructures que han de permetre una bona governança i una gestió pública eficient, mitjançant una administració oberta i innovadora que doni resposta a les demandes i expectatives de la societat.
Aquest congrés s’emmarca dins l’estratègia smartCAT del Govern català per fer de Catalunya un SmartCountry de referència internacional i en el Pacte Nacional per a la Societat Digital que Generalitat, diputacions i món local van signar el passat mes d’octubre per fomentar plegats el desenvolupament de la societat digital catalana i donar resposta conjunta als principals reptes que aquesta planteja.
Ens guardonats
Menys de 1.000 habitants: Barberà de la Conca, Belianes, Vimbodí i Poblet, Vimbodí i Poblet, Solivella, Guixers, Alòs de Balaguer, Passanant i Beltall, Castellar de la Ribera, La Coma i la Pedra, Ginestar, Massoteres, Blancafort, Cubells, Preixens
De 1.001 a 5.000 habitants: Aitona, L’Espluga de Francolí, Callús, La Vall de Bianya, Santa Pau, Ascó, Juneda, Móra la Nova, Arbeca, Avinyó, Castellterçol, Bellvís, Riudellots de la Selva, Anglesola, Benissanet, Vilanova de Bellpuig, Torres de Segre
De 5.001 a 20.000 habitants: Roses, Tremp, Alpicat, La Garriga, Sant Fruitós de Bages, Banyoles, Vilanova del Camí, Santpedor, Santa Cristina d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Malgrat de Mar, Llinars del Vallès, Capellades, Tàrrega
De 20.001 a 50.000 habitants: Salt, El Masnou, Sant Feliu de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Feliu de Guíxols, Cambrils, Castellar del Vallès, Palafrugell, Esplugues de Llobregat, Manlleu, Blanes.
Més de 50.000 habitants: Terrassa, Girona, Mollet del Vallès, Tarragona, Reus, El Prat de Llobregat, Barcelona, Lleida, Cornellà de Llobregat, Granollers, Manresa, Mataró.
Consells Comarcals: Alt Camp, Alt Urgell, Anoia, Bages, Baix Camp, Conca de Barberà, Garrotxa, Osona, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès, Terra Alta, Urgell, Vallès Occidental
Top : Ajuntament de Roses, Ajuntament de Tremp, Ajuntament de Barberà de la Conca*, Ajuntament de Belianes* (*Aquests ajuntaments ocupaven el tercer lloc empatats en puntuació).
Més fotografies de l’entrega dels reconeixements al Facebook del Departament de Governació