- Administració oberta
L’ús dels serveis digitals augmenta un 11%: balanç de l’AOC 2023
El Parlament de Catalunya ha acollit l’acte de commemoració del vintè aniversari de l’Administració Oberta de Catalunya, un celebració que ha comptat amb les intervencions de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, el president de Localret, Jaume Oliveras, l’exdirector de l’AOC Joan A. Olivares i la directora gerent de l’AOC, Àstrid Desset.
A l’acte, al què han assistit unes 200 persones vinculades a l’AOC des dels seus inicis fins a l’actualitat, han estat representats la major part dels organismes amb què l’AOC ha col·laborat al llarg dels seus vint anys de vida, des de la Generalitat de Catalunya fins a les Diputacions, passant pels consells comarcals, els ajuntaments, les empreses i altres ens públics catalans.
L’acte ha comptat amb la ponència de l’expert en innovació estratègica i president de Lead to Change, Xavier Marcet, que, en la seva intervenció, ha destacat que en la creació de l’Administració Oberta de Catalunya “hi havia un somni: una administració més eficient, amb menys burocràcia i amb uns ciutadans més apoderats amb noves eines”. En aquests 20 anys, Marcet assegura que el paper que ha jugat l’AOC “ha sigut fantàstic, ja que ha ajudat en molts processos, ha fet passes endavant molt importants i ha deixat un llegat, tot i que ha de continuar per molts anys”.
Per Marcet, “ara estem en una altra etapa: toca gestionar les tecnologies de les dades i això costarà molt perquè ordenar i polir les dades és una cosa pesada i moltes vegades gairebé artesanal”. Tot i així, davant d’aquest repte “hi ha projectes il·lusionants en el país i tenim eines extraordinàries, com el Barcelona Supercomputing Centre, per seguir lluitant pel somni”, subratlla.
Finalment, Marcet ha donat la fórmula per seguir treballant: “Els grans projectes necessiten gran ambició i també gran humilitat”.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha expressat la necessitat d’esdevenir “digitals i no només digitalitzar, ja que no n’hi ha prou en posar els recursos, hem d’utilitzar la tecnologia al servei de la ciutadania perquè sigui útil”. Borràs ha finalitzat la seva intervenció afirmant que la història de l’AOC “és d’èxit, de vocació de servei al país i d’unanimitats que ens permeten dibuixar el país que volem”.
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró ha parlat d’emmirallar-se amb el cas d’Estònia, on la “digitalització ha apoderat als ciutadans”. Pel conseller, cal plantejar el futur i saber com ha de ser l’AOC del s. XXI. Segons Puigneró, “tenim clar que no ha de ser l’administració del segle XX en format digital, és necessari canviar la cultura i millorar els processos”, i és que “el futur serà digital o no serà”.
El president de Localret, Jaume Oliveras ha remarcat que “sense els tecnòlegs no haguéssim pogut tirar el país i els municipis endavant. El repte de futur és estalviar temps per millorar les polítiques públiques”. A més, ha destacat que “la transformació digital és un procés que no té aturador i en qual totes les administracions ens hem d’implicar perquè la societat a la que servim ja és digital. Aquest és el nostre compromís indefugible i l’acte que avui celebrem, la mostra més palpable”.
L’exdirector de l’AOC Joan A. Olivares ha posat especial èmfasi en l’ADN AOC, caracteritzat principalment per “la tenacitat de no desistir i picar pedra”. Per Olivares, això va ser essencial sobretot en els primers temps, i és que “el dia que el consorci no hagi de picar pedra voldrà dir que ja no fa la seva funció d’innovació i de millora i de gestió del canvi en el sistema”. L’exdirector de l’AOC ha sentenciat que “el Consorci no és una institució estructural del sistema. És un agent instrumental, però és una estructura de país que treballa amb i per a les administracions i que ha d’excel·lir en les seves prestacions. En molts casos és un interruptor general del sistema”.
La directora de l’AOC, Àstrid Desset, ha fet un repàs on érem fa 20 anys, cap a on anem i l’impuls per a l’administració digital que va suposar la crisi de la COVID-19. Segons Desset, “la COVID-19 ens va fer espavilar i els serveis de l’AOC es van disparar”. En l’actualitat, “tenim 3 línies molt marcades: impulsar la identitat digital, impulsar interoperabilitat i facilitar la transformació digital de les administracions públiques”.
Pel que fa a les dades, Àstrid Desset ha detallat que avui dia “el 76% dels tràmits són electrònics i això genera un estalvi de 700 M d’euros a l’any”. Per la directora gerent de l’AOC, és clar que “encara ens queda camí per recórrer, però un estudi comparatiu demostra que estem per sobre de la resta dels ajuntaments de l’Estat, que estem un 48% millor en compliment de la llei de transparència i un 236% per sobre en interoperabilitat”. A més, el 99,9% dels ajuntaments ja garanteixen poder identificar-se digitalment.
Pel que fa als reptes de futur, “volem assolir l’excel·lència respecte els serveis: millorar les plataformes, reforçar el territori amb la interoperabilitat i endreçar els sistemes d’identificació digital per treballar des del mòbil i fer la vida més fàcil a la ciutadania”, ha explicat.
A l’acte s’ha fet una immersió a l’espai AOC virtual creat dins del CatVers, el metavers català desenvolupat pel Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), de la Cambra de Comerç de Barcelona.
L’acte s’ha pogut seguir en directe a través del canal Parlament i podeu recuperar el vídeo sencer de l’acte al canal Youtube de l’AOC. També estan disponibles les fotografies de la celebració al canal de Flickr de l’AOC.