- Administració oberta
- Novetats jurídiques
Nova pròrroga de l’obligatorietat de la implantació de l’administració electrònica
La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP) ha introduït com una novetat, l’obligació de determinats subjectes de relacionar-se electrònicament amb les Administracions Públiques en la realització de qualsevol tràmit d’un procediment administratiu. Entre els subjectes obligats es troben les persones jurídiques (art. 14.2.a).
Per contra, les persones físiques resten al marge d’aquesta obligació, les quals poden escollir en tot moment el mitjà de comunicació (electrònic o no) que volen emprar en les seves relacions amb les Administracions (art. 14.1). Aquesta exclusió seria coherent amb les diferències que poden existir en l’accés als mitjans electrònics en el conjunt de la societat (escletxa digital).
Malgrat tot, la Llei és conscient que dins de l’àmbit de les persones físiques hi ha determinats col·lectius que poden disposar de capacitat en l’ús dels mitjans electrònics. Per això ha previst que aquella possibilitat d’elecció pugui esdevenir una obligació per via reglamentària, quan aquelles tinguin (1) accés i (2) disponibilitat de mitjans a l’efecte.
Així ho estableix la LPACAP amb caràcter general (art. 14.3) i també amb caràcter específic, per a l’àmbit de la presentació de documents (l’art. 16.5) i de les notificacions electròniques (art. 41). Aquesta previsió és la mateixa que va establir la derogada Llei 11/2007, de 22 de juny, accés electrònics del ciutadans als serveis públics (art. 27.6).
Arribats a aquest punt ens preguntem, si en base a la Llei 39/2015 el col·lectiu de treballadors autònoms està obligat o no a l’ús dels mitjans electrònics, com ja ho està, amb matisos, en l’àmbit tributari o de la seguretat social.
En aquest sentit, primerament cal tenir en compte que, d’acord amb l’art. 1.1 de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom, els treballadors autònoms són definits amb caràcter general com a persones físiques. Pel que fa a l’ús dels mitjans electrònics, ni l’Estatut, ni el Reial Decret 197/2009 que el desenvolupa, estableixen previsions a l’efecte.
D’altra banda, també cal tenir en compte que els treballadors autònoms són un col·lectiu sui generis. Aquest fet ha provocat per exemple que en l’àmbit de la seguretat social i per mitjà de norma reglamentària (1) només s’hagi obligat a rebre per mitjans electrònics notificacions i comunicacions a determinats treballadors autònoms, tot quedant al marge els treballadors per compte propi que no tinguin la condició d’empresaris i els del sector agrari i del mar. És a dir, en matèria d’ús de mitjans electrònics, sembla que no tot el col·lectiu podria ser tractat com un tot homogeni.
No obstant, en l’àmbit tributari, la normativa reglamentària aprovada sí va obligar a tot el col·lectiu d’autònoms a presentar per mitjans electrònics determinades autoliquidacions i declaracions (2) i a rebre notificacions i comunicacions electròniques sota determinades circumstàncies (3). És a dir, en matèria tributària allò que determina l’obligació d’ús de mitjans electrònics, no és –pel que fa als autònoms– el tipus de subjecte, sinó el tipus de declaració i/o liquidació a presentar o les circumstàncies concurrents.
Per últim, hem de tenir en compte, que d’acord amb la Llei 39/2015, cal una norma reglamentària que desenvolupi les previsions del seu art. 14.3 per ampliar els subjectes obligats a relacionar-se electrònicament dins l’àmbit de les persones físiques.
En conclusió, considerant que els autònoms són definits amb caràcter general com a persones físiques i que estem davant un col·lectiu heterogeni, entenem que a efectes de la Llei 39/2015 i mentre no hi hagi un desenvolupament reglamentari, aquest col·lectiu hauria de ser considerat com a persones físiques, tot podent optar per l’ús dels mitjans electrònics en les seves relacions amb les Administracions Públiques, sens perjudici de les previsions que a tal efecte hagi establert la normativa sectorial específica.
(1) Ordre ESS/485/2013, de 26 de març, per la qual es regulen les notificacions i comunicacions per mitjans electrònics en l’àmbit de la Seguretat Social, dictada en desenvolupament de l’art. 27.6 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, accés electrònics del ciutadans als serveis públics.
Vid. art. 3 de l’Ordre ESS/485/2013, en relació amb l’art. 2 de l’Ordre ESS/484/2013, de 26 de març, per la qual es regula el sistema de remissió electrònica de dades (RED) en l’àmbit de la Seguretat Social.
(2)Vid arts. 3 i 13 de l’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, per la qual es regulen els procediments i condicions generals per a la presentació de determinades liquidacions i declaracions (versió modificada per l’Ordre HAP/2762/2015, de 15 de desembre).
(3)Vid art. 4.2 del Reial Decret 1363/2010, de 29 d’octubre, pel qual es regulen els supòsits de notificacions i comunicacions administratives obligatòries per mitjans electrònics en l’àmbit de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària