En què consisteix la Reforma de les Administracions Públiques?

Amb aquesta reforma es pretén implantar una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent.

Les dues lleis que regulen aquesta reforma són la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic.

Aquesta reforma es basa en dos eixos complementaris:

  • el referit a les relacions externes de l’Administració amb ciutadans i empreses, de la qual s’ocupa la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
  • i el referit a l’organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents administracions, en la qual se centra la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic.

Principals novetats per als ciutadans

  • Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l’Administració. Amb aquest objectiu s’habilita la presentació d’escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència de a qui es dirigeixin.
  • Es simplifiquen els mitjans d’identificació i de signatura electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Per a això es potencia, per exemple, l’ús de claus electròniques concertades que es faciliten al ciutadà en el moment per realitzar el seu tràmit, s’estableix l’assistència personal per part de l’Administració en l’ús de mitjans electrònics a aquells ciutadans que ho necessitin i es preveu que les administracions puguin avisar al ciutadà, si així ho ha autoritzat, mitjançant missatge al telèfon mòbil que té una notificació que podrà consultar de manera electrònica.
  • Es redueixen les càrregues administratives i s’estableix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d’empadronament, etcètera). No cal que els ciutadans presentin fotocòpies de documents, sinó que, registrats aquests electrònicament, l’Administració ha d’elaborar les còpies que necessiti.
  • Hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, prescindint del abundant nombre actual de procediments especials, i es preveu un procediment administratiu “exprés” per a supòsits de menor complexitat, de manera que es guanya en agilitat en reduir terminis.
  • Es generalitza per a tots els procediments administratius la possibilitat de reduir l’import de les sancions per pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
  • D’altra banda, els ciutadans podran conèixer les principals reformes que té previst aprovar cada any a través de l’anomenat Pla anual normatiu.

Principals novetats per a les empreses

  • Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les administracions, com vénen fent ja amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social, i podran atorgar poders electrònicament perquè els seus representants realitzin tràmits administratius. Per facilitar-los aquesta tasca comptaran amb un registre administratiu de poders a la seva disposició.
  • Es redueixen càrregues administratives en no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la mateixa Administració (per exemple: llicències o autoritzacions ja expedides).
  • En l’àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d’entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional, el que permetrà a les empreses poder planificar la seva activitat amb més certesa i adaptar-se millor als canvis normatius.

Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

Major agilitat tant per a la gestió de procediments administratius, en preveure que totes les comunicacions entre administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments, el que permetrà reduir temps de tramitació, com en els processos d’elaboració de normes, en preveure, en l’àmbit estatal , un procediment abreujat, el que facilitarà donar respostes reguladores més ràpides a determinats problemes.

A això s’uneixen diferents mesures que aprofundeixen en el camí de transparència iniciada l’últim any. Entre elles destaca la creació d’un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les Administracions. Qualsevol ciutadà i empresa podrà conèixer quins organismes i entitats públiques existeixen en cada moment en qualsevol Administració, al que s’uneix que tots els organismes i entitats estatals, amb independència de la seva denominació, hauran d’afegir les sigles que identifiquen la seva naturalesa jurídica. Això contribuirà a millorar la seva senyalització en el mercat de forma clara i fàcil per a la seva identificació jurídica per qualsevol operador.

Per aprofundir en la millora de la transparència també es crea un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d’òrgans de cooperació en què participa l’Administració General de l’Estat, així com dels convenis que l’Estat té subscrits amb altres administracions.

D’altra banda, també es guanya en transparència en els procediments d’elaboració de normes en preveure la realització d’una consulta pública a través del web amb caràcter previ a l’elaboració de les propostes normatives. També hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l’any anterior com a mecanisme de control ex post, amb l’objectiu d’analitzar els efectes de la seva aplicació, el grau de compliment dels seus objectius i fer, si cal, propostes de modificació o derogació.

A més, les conferències sectorials (principal òrgan de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes) han de ser informades sobre els projectes normatius, quan afectin l’àmbit competencial d’altres administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació entre les diferents administracions i evitar l’aparició de duplicitats.

Major control i disciplina de les Administracions Públiques per reforçar la consolidació fiscal

El Projecte de Llei de Règim Jurídic del Sector Públic simplifica el sector públic institucional, racionalitzant a futur els tipus d’entitats i organismes públics que poden existir en l’àmbit estatal, i s’estableix un règim complet, més àgil i eficient de transformacions, fusions, dissolució, liquidació i extinció d’entitats i organismes públics estatals. En aquest nou règim mereix especial esment la regulació de noves causes de dissolució d’entitats, en particular quan es trobin en desequilibri econòmic durant dos anys o es constati que ja no són idònies per complir els fins que van justificar la seva creació.

Es creen nous controls sobre les entitats i organismes del sector públic, tant de supervisió contínua, per avaluar periòdicament el compliment del pla d’actuació i la seva sostenibilitat financera, com de control d’eficàcia, per avaluar si estan assolint els objectius per als quals es van crear.

Complementàriament, es fa més exigent la creació de nous organismes i entitats estatals per evitar la seva proliferació injustificada. Es requerirà l’elaboració prèvia d’un pla d’actuació i informe preceptiu del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que avaluarà la necessitat de la seva creació, sostenibilitat i l’absència de duplicitats amb altres entitats existents.

Per a un major rigor i millor control s’aclareix el contingut mínim dels convenis subscrits entre administracions públiques, i es regulen els tràmits i informes preceptius als quals s’han de sotmetre, especialment quan comportin aportacions financeres, incloent l’obligació de comunicació al Tribunal de Comptes.

Millor cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques

Per primera vegada, es regulen en una llei els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel president del Govern i els presidents autonòmics.

Es regulen de forma més precisa les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l’Estat i les comunitats autònomes, on es reuneixen periòdicament els ministres i consellers competents per raó de la matèria. Per primera vegada els seus Acords seran, amb caràcter general, d’obligat compliment.

Finalment, també s’inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l’Administració General de l’Estat, entre les quals es troba l’exigència per als membres del Govern, secretaris d’Estat, subsecretaris, secretaris generals, delegats del Govern i Directors Generals dels requisits de idoneïtat que preveu la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat o la previsió de la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

1 Comentaris

    Connectem

    La selecció de l'actualitat d'Administració Oberta a la vostra safata.

    • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.
    CA ES EN