Avui, en l’actual escenari de crisi econòmica que comporta una disminució en els pressupostos de tots els ens públics, convèncer-nos dels avantatges de la notificació electrònica hauria de ser una tasca fàcil. I ho és perquè la notificació electrònica aporta sobretot i, entre altres, un valor que tothom comprèn i que, en aquests temps que corren, és molt ben rebut: permet estalviar diners.

Intentarem quantificar una mica els possibles termes de l’estalvi.

Quan algun organisme de la Generalitat, per exemple una Direcció General, vol fer arribar una comunicació a tots els alcaldes catalans, si envia una carta per correu postal tan sols en segells necessita més de 330′ (sempre que el contingut del document no superi les poques pàgines). A aquest import cal afegir-hi òbviament el cost del paper i sobres i la despesa associada al temps de manipulació necessari (ficar l’escrit dins el sobre, enganxar el segell, imprimir i enganxar les etiquetes, etc.) que haurà de fer un treballador públic.

Però si es tractés d’un tràmit de notificació, a més de les despeses comentades, caldria afegir el cost de garantir que la notificació s’ha practicat de forma adequada. Això és el que tradicionalment les administracions fem enviant una carta certificada amb acusament de recepció i que té un cost d’almenys 3’5′ per cadascuna. Si fem números, veurem que a la mateixa carta als alcaldes hauríem d’afegir-hi un cost de més de 3.300′!

Sortosament, des de fa temps, comunicacions com aquestes es poden fer emprant els serveis de tramitació interadministrativa que gestiona el Consorci AOC mitjançant l’EACAT i que a més tenen efectes legals de notificació, ja que es compleixen tots els requeriments estipulats. Però no passa així en tants i tants procediments en els que els interessats són ciutadans, empreses o altra mena d’entitats.

Penseu en la quantitat de resolucions que emet el vostre ens, el vostre ajuntament, el vostre departament, que han de ser notificades convenientment ja que cal obtenir constància fefaent que efectivament aquell ciutadà, aquella empresa, ha rebut la vostra resolució en una data concreta.

Un dels ponents de la Jornada ‘La notificació electrònica: una mesura per a l’eficiència en temps de crisi’ celebrada el passat 6 de juliol al CosmoCaixa de Barcelona, Josep Pocurull, cap de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Granollers, quantificava en 266.000′ la despesa anual en notificacions per a aquest ens. Fent una extrapolació, a grosso modo, dels costos respecte el nombre d’habitants de Granollers podríem arribar a la conclusió que per notificar els ajuntaments catalans es gasten cada any més de 33 milions d’euros!

No hi ha dades concretes, o les desconeixem, sobre el nombre de sol·licituds de subvencions i ajuts de tota mena, d’inscripcions a registres, d’autoritzacions, de comunicacions diverses, etc. que rebem el conjunt d’administracions catalanes i que inicien un procediment administratiu al que cal donar compliment i resoldre, comunicant, notificant al sol·licitant. Però de ben segur que és enorme. I a aquests procediments encara cal afegir-hi tots els requeriments que la pròpia Administració fa a tercers i sobre els quals necessita tenir la certesa que s’han rebut per tal de començar a comptar terminis. I per no parlar de les notificacions tributàries i dels expedients iniciats d’ofici.

En la seva intervenció a la Jornada, Josep Pocurull va expressar la seva voluntat de reduir el cost derivat de les notificacions en un 80% durant el mandat municipal que tot just ara comença. Hi ha alguna estratègia similar en el vostre ens?