L'administració electrònica té un caràcter polièdric ja que presenta diferents plànols (tècnics, político-organitzatiu, jurídic) la intersecció dels quals és necessària per a l'òptim desenvolupament de l'administració electrònica.

Una bona part de les administracions públiques catalanes han fet importants esforços en la darrera dècada per desenvolupar l'administració electrònica, per oferir més informació i serveis als ciutadans a través de portals a Internet i d'altres mitjans electrònics (principalment, el telèfon i darrerament també els SMS) i, també en molts casos, per modernitzar les administracions públiques.

Aquest procés ha estat acompanyat per una regulació mínima de l’ús dels mitjans electrònics que, tot i haver donat certa seguretat jurídica, no ha estat suficient ni per configurar un model específic d’administració pública, ni per garantir suficientment els drets dels ciutadans i les empreses en les seves relacions amb les administracions públiques a través dels mitjans electrònics, ni per donar la necessària seguretat jurídica a les transaccions electròniques. Davant aquesta situació, algunes administracions públiques catalanes (particularment, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Barcelona, Girona, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa) han adoptat normes que amb caràcter general regulen l’ús dels mitjans electrònics en les seves relacions amb els ciutadans.

La recent aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics (d'ara endavant, LAECSP) suposa una bona oportunitat per avançar en el desenvolupament de l'administració electrònica a Catalunya.

Vull continuar llegint (PDF;58KB)

Agustí Cerrillo i Martínez
Professor agregat de Dret Administratiu
Universitat Oberta de Catalunya
acerrillo@uoc.edu